CISALLAMENT VERTICAL DEL VENT
Vent i núvols, en direcció oposada.
Aquest fenomen tan curiós té una explicació purament física relacionada amb com es mou l'aire a diferents altures de l'atmosfera. Es coneix tècnicament com a cisallament vertical del vent (o canvi de direcció i/o velocitat del vent segons l'altitud).
Dit de manera senzilla, demostra que l'aire no es mou de manera uniforme a tot arreu: el que passa arran de terra i el que passa a l'altura dels núvols pot ser completament independent. Els motius principals són:
Un exemple.
A la superfície (vent del sud): El vent que sents a baix pot estar dominat per factors locals —com brises tèrmiques, la direcció d'una vall o l'orografia del terreny— o per una baixa pressió propera que actua d'aspiradora, arrossegant aire de component sud (més càlid o humit) cap a la capa més baixa de l'atmosfera (la capa límit).
En altura (núvols de nord a sud): Els núvols es desplacen empesos pel vent que bufa a la seva pròpia altitud (el que en meteorologia s'anomena el corrent guia o steering flow). En aquests nivells mitjans o alts, pot estar dominant una circulació general de nord, com ara una massa d'aire fred o una bauada que descendeix de nord a sud per damunt nostre.
Segons els estàndards de predicció meteorològica i de l'observació del cel (avalats per organismes com l'AEMET o el Servei Meteorològic de Catalunya), aquest contrast de direccions és un indicador clar d'una atmosfera inestable o en plena transició, on les capes baixes i altes tenen orígens tèrmics diferents.
